Eva Algans

Eva Algans

Disseny i creativitat

Als anys 90 em va tocar decidir què estudiar. La gent que m’envoltava em deia: apunta’t a una carrera tècnica i així tindràs un futur! A mi em motivava l’arquitectura així que, dit i fet. Vaig aprendre a gestionar projectes, a treballar de manera autònoma i en equip, a valorar la importància dels materials i a meravellar-me davant l’estructura d’alguns edificis i la composició dels objectes.

I una dècada i mitja més tard, vaig descobrir el cos i em vaig apuntar a dansa. Mai és tard per fer el que ens agrada! Jo intuïa, però, que encara hi havia una part de mi per explorar, una part que em connectava amb la mirada infantil de veure les coses com si fos la primera vegada.

Per això vaig deixar la feina i vaig emprendre un viatge. Tenia la convicció que veure i viure nous espais i entendre altres cultures seria beneficiós pel meu cos i per la meva ment. Em motivava veure els espais on la gent vivia i desenvolupava la seva vida quotidiana. En aquell viatge vaig descobrir que la meva casa era la meva motxilla i que l’havia de buidar d’objectes antics per a poder-la omplir, quan tornés, d’experiències noves.

Així va néixer Factoria Inspira, primer, i Factoria Respira, després. La creativitat aplicada, per una banda, i el cos lligat amb la ment, per l’altra. Per què dos projectes? Perquè m’il·lusionen i m’apassionen per igual aquestes dues parts de mi.

Postgrau en psicologia de la Creativitat per la UAB

Arquitecta tècnica. Dissenyadora gràfica i web a Factoria Inspira

Instructora de Chi kung a Factoria Respira

Membre de l’Associació Espanyola de Focusing

Assum Guardiola

Assum Guardiola

Copywritter i Storyteller

Primer va ser la lectura. Em veig una tarda de diumenge menjant blat de moro torrat i acabant de llegir una història d’aventures. Acabo el llibre i vull que la història continuï. I així em va passar amb tots els llibres que vaig llegir durant la meva infantesa. Em costava separar-me dels personatges i els trobava a faltar.

Em vaig fer gran a ritme de lectures, de viatges d’herois i anti-herois, de clàssics i d’arguments universals. Vaig estudiar filologia i vaig triar totes les assignatures de literatura. Vaig aprendre autors i moviments literaris. Però no en tenia prou. Em vaig fer llibretera i se’m va obrir fins a l’infinit el ventall d’autors i d’obres. La millor sensació: obrir els paquets de les novetats com si fos el dia de reis. El pitjor: saber que ni amb set vides podré llegir tot el que m’agradaria.

Després va venir el viatge. No vaig llegir res durant cinc mesos. Em vaig dedicar a viure i a sentir. Tren, estepa, olors, colors del mar, fang i riu. Vaig conèixer llocs remots i diferents i altres llocs llunyans però molt semblants als que jo ja coneixia.

I, per últim, l’escriptura se’m va revelar. Escriu, m’havia dit una amiga uns anys abans. Dit i fet. Em vaig apuntar a una escola d’escriptura i vaig descobrir que amb mètode, un xic de tècnica i, sobretot, amb ganes d’explicar històries, podia escriure. Escric, sí. El que em surt de dins. I continuo llegint. I no sabria dir què m’agrada més. Per això he fet de les dues grans il·lusions de la meva vida la meva feina.

Llicenciada en Filologia catalana a la UdG.

Formada en literatura al Centre Cultural La Mercè de Girona.

Formada en Escriptura Creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on he cursat Narrativa, Novel·la I, Novel·la II, Narrar el viaje i Autoficció.